De vegades ens pensem k una amistat ens durarà tota la vida i de cop i volta ens fotem la gran patacada pk veiem k no és així. k akell/a en ki confiabem i en ki creiem i a ki li explicàvem tots els nostres secrets resulta kes un/a farsant/a. és trist adonarten kuan ja és massa tard i ja ha fet prou mal. és trist veure com una amistat o relació s'en va a la merda per culpa de fums o vanitats. us donc un consell: no deixeu mai de fer amistats i conserveu akelles k de debó s'ho mereixen i deixeu correr les k passen de vosaltres. encara k ens trobem lluny, sé k tinc amics i amigues a qui estimar i abraçar i a qui explicar les meves "penúries". Esther i marta, encara k estiguem lluny sempre penso en vosaltres! ( ei k no formeu part del grup dolent e? jejeje)
