a tu, k sempre ens has ajudat kuan ho necessitavem; a tu k gaudeixes de la meva felicitat; a tu k ens escoltes i ens animes;a tu k sempre mexplikes els teus problemes; atu k sempre tinc un hombro on plorar i on abraçarme;a tu..... gràcies!!!! no vull k ploris, ni ket posis trista,;no vull ket deprimeixis ni k tenfonsis. vull k tiris endavant i k gaudeixis daquesta nova "llibertat" ket mereixes. has fet tot el k has pogut i ja no pots fer més i ho has fet molt bé. ki ho faria millor?ki aguantaria tant com tu? no ploris, pk les llagrimes not deixaran veure es estrelles. t'estimo mare!
dimecres, 19 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Molta gent voldria,que la cuidessin, tant be i amb tant carinyo, com a can Guinart-Rull, s'ha cuidat a la iaia, i més coses, que no esmento per no allargar-me, moltes més. Un peto i una abraçada.
bonic homenatge, nena
MOLTES GRÀCIES PERÒ HE PLORAT
DONO GRACIES A DEU PER TENIR ELS FILLS QUE TINC
MARE
fua nuria!!!!!!!!!!!!!
la mare esta plorant a la cuina!!!
ooohhhoooohhh!!!! aixó vol dir ke li ha arribat no????? jejejejeje
;) es k kuan vull en se... ejm ejm
Aquests moments difícils són els que demostren quan una familia està unida, més enllà dels lligams de sang que ens son imposats pel destí, per que que és la familia al cap i a la fi sino una gent per la que donaries la teva vida?
nena, es que els escrits k fas.....
i més en moments.....fotuts!!!!
ets com la mare!!!!
un petonas!
Anna
anna, és k ho tinc ala sang. i em surt així i tb sé k aixó li arribara al cor.-.. jejeje
Publica un comentari a l'entrada