fa setmanes em deia a mi mateixa k necesitava vacances, k volia descansar de tot i marxar lluny a relaxar-me. ara que em keden hores nomès per marxar començo a tenir enyorança dels pekes. kina tonteria: tot el curs amb ells i kuan estic a meitat de les vacances els trobo a faltar. els seus mimitos, les rialles, les abraçades.... bé, millor k pensi k encara tinc bastants dies x descansar i relaxar-me x tornar a començar amb ells x despres queixar-me k necesito altre cop vacances. és normal??? o es k estic paranioa??
5 comentaris:
sempre volem el que no tenim... de paranoia res, jeje
Que us podria dir de la dona amb la que comparteixo la meva vida! us podria dir com n'es de meravellosa i d'excepcional, que no n'hi ha una altre com ella. Però tot el que digui es queda curt. Només us diré que es una dona excepcional, i que estar amb ella es un privilegi, però per mi no és només un privilegi sino, un orgull, que moriria per ella i pel seu amor, que moriria abans de decepcionarla, i sobretot, que el seu amor, es per mi més important que la meva vida i tot!. Simplement dir-vos que qualsevol voldria tenir una persona com ella a la seva vida ni que fos un sol minut, ella es el millor que m'ha passat i que em passarà, T'ESTIMO NURIA. Jordi, un home enamorat.
jo tambe testimo i ets l'amore del meu cor. sense tu no soc res tot i k potser faria daltres coses... jejejeje
ma agradat molt lescrit i ja tinc ganes de correr muntanya amunt cap a suisssa
testimu
sento que faig d'espelma en aquesta entrada... jeje
Publica un comentari a l'entrada