De vegades ens pensem k una amistat ens durarà tota la vida i de cop i volta ens fotem la gran patacada pk veiem k no és així. k akell/a en ki confiabem i en ki creiem i a ki li explicàvem tots els nostres secrets resulta kes un/a farsant/a. és trist adonarten kuan ja és massa tard i ja ha fet prou mal. és trist veure com una amistat o relació s'en va a la merda per culpa de fums o vanitats. us donc un consell: no deixeu mai de fer amistats i conserveu akelles k de debó s'ho mereixen i deixeu correr les k passen de vosaltres. encara k ens trobem lluny, sé k tinc amics i amigues a qui estimar i abraçar i a qui explicar les meves "penúries". Esther i marta, encara k estiguem lluny sempre penso en vosaltres! ( ei k no formeu part del grup dolent e? jejeje)
3 comentaris:
tontaaaaaaaaaaaaa, que m'has fet emocionar!!!... pq no serà una altra esther, no? jeje... la veritat és que quan una amistat et falla (o una parella) és la cosa més decepcionant del món... però tot se supera.
clar kets tu tonnnnttaaaaaaaaaaaaaa
jo tb memociono amb coses kem dius tu de vegades
quin parell de ploraneres estem fetes, jeje
Publica un comentari a l'entrada